Nit de cap d’any

Es va passar una hora buscant els calçotets vermells. Hi ha qui pensarà que una hora és molt temps perdut buscant uns calçotets, però aquella era la nit de cap d’any i el Jordi necessitava trobar-los fos com fos. La raó era que l’èxit d’aquella nit es podia veure seriosament afectada per la trobada o no dels calçotets vermells.  I mira que perdre qualsevol cosa en aquell pis era difícil. Era la cosa més petita que us pugueu imaginar. Al Jordi les coses no li anaven gaire bé, vivia en un “zulo”, quatre parets que li servien de rebedor, cuina, menjador, sala d’estar, despatx, gimnàs, lavabo i per últim i més important, ja que un bon descans ho és tot,  dormitori. Era per tot això que el Jordi necessitava trobar els seus calçotets vermells, els de la sort, perquè si tot anava bé, aquella nit la seva exdona li perdonaria encara no sabia del tot el què, deixaria el capullo dels seu nòvio i podria tonar a casa amb els seus fills i el seu estimat gos Xuxu.

Va buscar per tot arreu, ho va remenar tot, tenia tan poc on buscar que durant l’hora que hi va dedicar va poder començar de nou vint-i-tres vegades. Al final es va donar per vençut. Primer va cridar, després va riure d’histèria i per últim va plorar.

L’endemà, en entrar a la dutxa, va adonar-se que portava posats el calçotets vermells i no li va quedar cap altre remei.

[…]

Quan la policia va tirar la porta a terra es va trobar amb una minúscula habitació equipada amb tot el necessari per viure: rebedor, cuina, menjador, sala d’estar, despatx, gimnàs, lavabo, un dormitori i, com si tot això no fos prou increïble, el Jordi hi era mort al bell mig d’aquesta, penjat d’uns calçotets vermells. Una altra demostració del que es pot aconseguir amb l’espai ben utilitzat