Tita petita

El Xavi, un home de 50 anys, porta tota la vida acomplexat. Té la tita petita, però petita de debò. Aviat s’acosta el 30è aniversari de casats amb la Berta i li agradaria fer-li una sorpresa.

Amb els anys, en Xavi ja ha après tots els trucs que un home pot utilitzar. Té l’esquena peluda com una catifa, però a les parts nobles no hi té ni un pèl, res. No es pot permetre perdre visibilitat a la zona.

En Xavi no ha estat mai gras, això tampoc s’ho pot permetre; només pensar que una mica de greix li podria amagar un trosset de la seva cua, deixa de tenir gana la resta de la setmana.

L’altre dia, navegant per la web, va trobar-se amb un anunci que li va cridar molt l’atenció. El grotesc anunci deia quelcom semblant a: Mètode casolà per fer un tranca de 25 cm.

En Xavi va llegir l’anunci un parell de vegades i després va començar a pensar en totes les coses que podria fer si tingues entre les cames un tros de carn tan grossa. Per fi podria dutxar-se al gimnàs en comptes de marxar sempre suat a casa. També podria començar a anar a platges nudistes amb la Berta, cosa que fa molt temps que ella li demana.

 

En clicar sobre l’anunci s’arribava a una pàgina web amb un seguit de fotos amb l’abans i el després d’una gent que aconseguia uns resultats que van deixar al Xavi bocabadat.

 

El mètode casolà consistia a untar cada nit abans d’anar a dormir el pardalet amb una potinga que havies de comprar des de la web i fer un seguit d’estiraments que, ras i curt consistien a tibar-se la tita fins a fer-se mal. La pomada en qüestió era cara de collons, però en Xavi va fer càlculs i com que tenia poc lloc on estendre la crema li va sembla que li podria durar uns dos anys.

 

Quan li va arribar la crema va començar amb ganes el procés. Cada nit abans d’anar a dormir seguia minuciosament els passos que la web li havia recomanat. Ho feia d’amagat, li feia molta vergonya que la Berta pogués descobrir el seu petit secret.

 

Per fi va arribar el dia i pel 30è aniversari de casats amb la Berta va poder mostrar el resultat final a la seva dona. No era tan espectacular com havia vist a la web, així i tot en Xavi estava molt orgullós de la feina feta. La Berta va al·lucinar i va quedar encantada. Ara només li quedava resoldre el tema de la impotència.

Mirades que maten

Aquesta història comença com tantes altres que s’han explicat. Dos desconeguts es troben en la immensitat de la gran ciutat. Només els separa un pas zebra. Primer, ella li dedica una mirada curiosa que a ell li crida l’atenció. Es repassen de dalt a baix. Ell aparta la mirada, no vol semblar massa interessat, però quan torna, rendit per la necessitat, a mirar cap a aquella meravellosa cabellera castanya, ella encara té clavada la mirada cap a ell. Per alguna raó que nosaltres no entenem ells saben que estan predestinats i de sobte són molt conscients del semàfor que els separa. Tots dos miren els llums que ara comencen a parpellejar i els dos, amb la felicitat més sincera, es dediquen un somriure que té tants matisos que no sóc capaç de descriure-us. La llum taronja del semàfor va centellejar lentament, infinitament  per als nostres amants que només pensen a abraçar-se. Una eternitat després, sembla que el semàfor donarà per fi via lliure als ja enamorats, però ell endut per un rampell es llança a la carretera amb els braços oberts per poder abraçar a la persona que té a pocs metres. Ella, que ara té la mirada posada al semàfor, s’adona de la intenció d’ell i fa un pas endavant amb la voluntat de reduir al màxim la interminable espera. Un cotxe passa a tota velocitat i se l’emporta just quan les seves mans estaven a punt de tocar-se per primera vegada.