“Això ja ho he viscut” és una obra molt cuidada. S’ha tingut en compte cada detall per fer del text de J. B. Priestley una joia per als amants del teatre. Començant per un elenc de primera divisió, passant per la direcció d’en Belbel, la impressionant escenografia, un vestuari fabulós i un so envolvent. Un thriller una mica lent però constant, que creix progressivament i et deixa expectant fins que s’apaguen els llums. “Això ja ho he viscut” és tot això però no només això.
J. B. Priestley va ser un bon homenot -com diria algú que jo conec. Primer escriptor, dramaturg, locutor de ràdio i finalment activista polític. Durant un període de la seva vida, Priestley va dedicar-se a l’estudi de teories sobre somnis premonitoris i de percepció no lineal del temps -quins passatemps més estranys tenia l’home, no trobeu? D’aquest període i girant al voltant del tema, en van sortir un seguit d’obres -com aquesta “Això ja ho he viscut” que es coneixen amb el nom original de “Time plays“.