De zero a un – Com inventar el futur – Peter Thiel

Peter Thiel és un dels cofundadors de PayPal, el primer inversor de Facebook i ha proporcionat financiació per empreses com: SpaceX, Linkedin, Yelp, Spotify, …  Vaja que no ho ha fet malament a la vida.

 

El llibre és una reflexió de les preguntes que et tens que respondre per fer que un negoci triomfi.

La majoria d’empreses es creen i fan un progrés horitzontal (de 1 a n) és a dir veuen un espai en mercat existent i copien a la competència. La globalització és l’exemple més clar d’aquesta tendència.  Copiar coses que funcionen el alguna part a la resta del món.

Per l’altre banda es pot fer un progrés vertical (de 0 a 1). En aquest segon cas entre en joc la tecnologia. Aquesta és més difícil de dur a terme perquè implica fer alguna cosa que ningú a fet abans.

 

Després d’aquesta introducció d’alguns conceptes molt interessants ens fa un resum de la història del col·lapse de las puntocom i 4 idees que els empresaris van aprendre retocades pel mateix Thiel.

  • És millor arriscar la audàcia que la trivialitat.
  • Un mal pla és millor que cap pla.
  • Els mercats competitius destrueixen els beneficis.
  • Les ventes importen igual que el producte.

Segons ens han explicat la competència perfecte és l’estat ideal que tota empresa hauria d’aspirar. Thiel ens explica i raona perquè això és fals.

En la competència perfecte cap empresa té el poder del mercat i per tant tots tenen que vendre al preu que el mercat determini. En el cas de pujar la demanda, noves empreses entraran per fer-se amb el marcat. “Bajo la competència perfecta, en el largo plazo ninguna compañía percibe beneficio económico”.

En canvi l’empresa monolítica, que Thiel ens comenta,  es aquella que ha creat un producte/servei que els diferencia, que els fa únics i que els dona dècades de beneficis amb l’opció de seguir innovant.

Al final del capítol ens deixa la següent frase: “Todas las compañías felices son distintes: cada una gana un monopolio resolviendo un problema único. Todas als compañías fracasadas son iguales: fracasaron por no poder escapar de la competència”.

Característiques del monopoli:

  • Tecnologia pròpia: Si la tecnologia és pròpia serà quasi impossible de copiar.
  • Efectes de xarxa: Com més persones utilitzin el teu productes a més persones arribarà
  • Economia d’escala: Crear productes que tinguis pocs costos de “fabricació” ja que les empreses monolítiques es fan fortes a mesura que és fan més grans.
  • Marca: Crear una marca que diferenciï el teu producte de manera que creï una categoria en si.

Per acabar Thiel ens comenta les 4 futurs possibles on pot arribar la societat.

El primer és el col·lapse recurrent. És aquell futur cíclic on alguns períodes progressarem i d’altres ens estancarem.

El segon és l’estancament, on el futur serà molt semblant al present ja que no hi haurà progres.

El tercer és l’extinció, és difícil no plantejar-se en la societat que vivim un final fatídic. Un col·lapse tant devastador que no sobrevivim a ell.

El quart i últim és l’enlairament. Aquí creem la nostra pròpia tecnologia per construir un futur millor. On el progres no s’atura mai.

 

Però com molt bé diu Thiel sigui quin sigui el futur que ens depara no es produirà sol.  No podem donar per fet que el futur serà millor. Tenim que treballar per començar a crear-lo avui.

 

Comprar llibre a Amazon

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *