Des de Londres – 4 de novembre del 2019

Avui és el primer dia de la meva nova vida. Surto de l’incòmode “hostel” on passaré els primers dies de l’aventura i camino fins a la Torre de Londres. No serà fins dimarts que em mudaré  -temporalment- a casa dels amics de la tieta Carola. Faig el ronso pels voltants de la Torre de Londres fins que finalment em decideixo a entrar-hi. Acabo de vorejar el parc que envolta el recinte per arribar a l’entrada i, tot i el verd, em sembla un parc desendreçat. Hi trobo a faltar plantes i les flors, les poques qui hi ha, no tenen gaire gràcia. Un cop dins, la torre blanca destaca al centre d’un conjunt d’edificis protegits per una muralla. El museu és magnífic. La majoria de visitants són britànics i s’apunten als tours gratuïts -només es fan en anglès- que surten cada trenta minuts de l’entrada principal. A Catalunya tenim el costum de pensar més en els turistes que en nosaltres. Les joies de la corona, teòricament l’atracció principal de la visita, em semblen més aviat poca cosa. Primer dia de visita i em fa la sensació que sentir-se anglès ha de ser molt fàcil. La història que m’explica l’audioguia que he comprat és d’una simplicitat i una rotunditat fantàstica. No s’intueixen dubtes, ni històries a mitges, ni lluites per explicar el passat. A  casa nostra tot s’embolica més, fins i tot dins d’un museu, costa seguir el fil de la història. En fi, jo ja m’entenc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *