Mirades que maten

Aquesta història comença com tantes altres que s’han explicat. Dos desconeguts es troben en la immensitat de la gran ciutat. Només els separa un pas zebra. Primer, ella li dedica una mirada curiosa que a ell li crida l’atenció. Es repassen de dalt a baix. Ell aparta la mirada, no vol semblar massa interessat, però quan torna, rendit per la necessitat, a mirar cap a aquella meravellosa cabellera castanya, ella encara té clavada la mirada cap a ell. Per alguna raó que nosaltres no entenem ells saben que estan predestinats i de sobte són molt conscients del semàfor que els separa. Tots dos miren els llums que ara comencen a parpellejar i els dos, amb la felicitat més sincera, es dediquen un somriure que té tants matisos que no sóc capaç de descriure-us. La llum taronja del semàfor va centellejar lentament, infinitament  per als nostres amants que només pensen a abraçar-se. Una eternitat després, sembla que el semàfor donarà per fi via lliure als ja enamorats, però ell endut per un rampell es llança a la carretera amb els braços oberts per poder abraçar a la persona que té a pocs metres. Ella, que ara té la mirada posada al semàfor, s’adona de la intenció d’ell i fa un pas endavant amb la voluntat de reduir al màxim la interminable espera. Un cotxe passa a tota velocitat i se l’emporta just quan les seves mans estaven a punt de tocar-se per primera vegada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *