El meu Estrany

Va ser llegint l’Estrany de Camus que vaig identificar el problema. A vegades ens cal veure els defectes en els altres per adonar-nos dels d’un mateix. El protagonista, Meursault, viu la vida a través de sensacions. No és capaç de crear una connexió emocional i molt menys d’empatitzar amb el món que l’envolta. Per això, quan mor la seva mare, tot i dir que se l’estima, no sembla gens transtornat. Quan coneix la Marie no és capaç de connectar amb ella i això l’impedeix de tenir una relació plena, fins i tot, al final del llibre, és capaç de relativitzar la pèrdua de llibertat. L’única cosa que sembla poder captar és l’escalfor del sol, la claror del mar, la suor lliscant pel front o el cap emboirat, conseqüència d’una ressaca.

A diferència de Meursault, sóc capaç d’empatitzar amb la gent però, a vegades em costa fer-ho amb mi mateix. Tot ho relativitzo, li trec ferro i no acostumo a adonar-me’n. Em dic a mi mateix que és normal amb el temps deixar de veure’s amb millors amics; distanciar-se del pare és natural, tothom passa per etapes. Deixar de veure, d’un dia per l’altre a companys de feina és llei de vida; els avis no duraran massa temps vius, ja superen l’esperança de vida. M’he agafat al principi que diu: tothom és necessari, però ningú és imprescindible. I amb això em construeixo un escut, una cuirassa per no patir i ser més feliç. Em pregunto però, si per guanyar felicitat no estaré perdent humanitat.

Sempre he racionalitzat els problemes, ho he fet tota la vida, però crec que això se’m va accentuar quan em vaig preparar per a la mort de la meva mare. Quan li van diagnosticar el càncer de pit el món em va caure a sobre, però abans que comences la químio, per pura supervivència, ja ho tenia coll avall. És aquesta passivitat davant la vida, aquesta forma de relativitzar-ho tot que em té amoïnat.

La meva mare es va curar i per tant no es va morir, però llegint el llibre em vaig imaginar al seu enterrament i, igual que el protagonista, sent incapaç de sentir res.

Una resposta a «El meu Estrany»

  1. Molts tenim por de que els nostres sentiments es desbordin, de mostrar la nostra vulnerabilitat. Ens han insistit tant en la racionalitat vers la sensibilitat. Felicitats pels escrits Ton, ja ho saps em fan sentir orgull de tieta. Bon estiu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *