Granados, besa’m molt

Baixo amb el bicing a tota velocitat per Enric Granados. He quedat per sopar amb la Paula, una noia que estic coneixent. No m’acostuma a passar a totes les cites, però aquesta em fa il·lusió. Ha fet una calor espantosa tot el dia. Per sort al vespre ha refrescat i mentre llisco carrer avall, deixo que la velocitat m’acaricii la cara. Parafrasejant Josep Pla, l’aire de Barcelona sembla haver estat respirat i mastegat per altres, però de nit em fa la sensació d’haver passat per menys boques. Llavors penso en els meravellosos llavis de la Paula i sense adonar-me’n començo a taral·lejar el tema Bésame mucho del jazzista Dave Brubeck.

El famós compositor de Take five, va fer una gira per Mèxic l’any 1967. D’aquell viatge se’n va registrar un àlbum: Bravo! Brubeck!, que va ser un èxit absolut. En aquell meravellós directe, va participar-hi la compositora de la cançó que fa dies que no aconsegueixo treure’m del cap. Consuelo Velázquez -més coneguda com Consuelito- va compondre l’any 1940, quan encara era una adolescent, la música i la lletra del que seria un èxit mundial. En aquest instant, començo a cantar la lletra, la canto en veu alta, però el vent sembla emportar-se-la. Potser el pròxim que respiri a Barcelona escoltarà la cançó per mi.

“Bésame, bésame mucho

Como si fuera esta noche

La última vez”

Consuelo Velázquez, va inspirar-se per compondre la peça en l’ària «Quejas, o la Maja y el Ruiseñor» de la suite Goyescas d’Enric Granados. La peça en particular, va ser un regal que Granados va fer a la seva dona Amparo Gal. Enric Granados va participar en la fundació de l’Orfeó Català i en fou col·laborador tota la seva vida. Des de la inauguració del Palau de la Música, l’any 1908, Granados l’escollirà per estrenar moltes de les seves obres.

Les Goyescas es van estrenar al Palau de la música l’any 1911, al mateix lloc on cinquanta-cinc anys després Dave Brubeck amb el seu Dave Brubeck Quartet oferí un concert al Festival de Jazz de Barcelona. Em pregunto si mentre Brubeck tocava el seu Bésame Mucho, va pensar en algun moment en Granados i el seu debut, a la mateixa sala, no gaire temps enrere.

Granados va morir de forma inesperada l’any 1916. Tot tornant d’estrenar a Nova York una òpera basada en la suite per a piano Goyescas. El seu pla original, un trajecte directe de Nova York a Barcelona, es va veure alterat per l’honor que l’aleshores president dels Estats Units, li va fer demanant-li que representés l’òpera a la Casa Blanca. Per aquest motiu, Granados i la seva dona van viatjar fins a Anglaterra i després, travessant el canal de la Mànega, un submarí alemany va obrir foc contra el vaixell on viatjaven ell i la seva dona.

El vent segueix bufant-me els cabells endarrere. Aparco la bici i quan arribo al restaurant, la Paula ja hi és, esperant-me. Entrem dins, abans però, no fos cas que aquesta fos l’última nit, li beso els llavis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *