Tot ho faig per tu

Cada sopar, cada mirada i tots els petons, en realitat, te’ls faig a tu. Quan quedo amb dones, realment és amb tu amb qui m’estic citant. Tu, aquesta persona encara desdibuixada, sense cos ni ànima, però més real que totes elles. A vegades el pensament se m’escapa i, tot i que m’he prohibit donar-te forma, molts cops no puc evitar-ho. En dies bons t’imagino riallera i afectuosa, però en d’altres m’apareixes terrible i esquerpa. No saps el temps que fa que t’espero, que et desitjo amb tot el meu cos, però crec que no puc més. T’he volgut esperar, de debò, però cada cop se’m fa més difícil viure apartat del món. Veure com els altres fan la seva vida mentre jo resto a l’estació esperant el nostre tren. En realitat, si ho penses bé, encara t’espero, només vull que en trobar-nos tot sigui perfecte i estalviar-te les meves primeres equivocacions. Quan per fi et pugui abraçar estaré preparat per escoltar-te i entendre’t. Quan per fi et tingui entre els meus braços ja hauré plorat i fet plorar. Tindré clar el que vull i seré millor amant. Seré més generós, potser la pedanteria d’ara algun dia es convertirà en confiança i tu n’estaràs orgullosa, d’això n’estic segur. No em costa reconèixer però, que com més surto amb dones, més lluny et sento. No cal que pateixis, et segueixo esperant, només volia dir-te que tot ho faig per tu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *