Somni Humit

La professora de català movia el seu enorme cul a dos pams del meu nas. Estava d’esquenes i intentava fer-me el que semblava un striptease

– T’agrada? – Va dir amb veu sensual.

Jo volia dir-li que no, que no m’agradava gens però no podia. Tenia els llavis sallats i per molt que intentes parlar la boca no responia. Des d’on estava assegut només podia veure, de massa prop, el seu cul fent moviments circulars. No portava part de dalt i li podia veure aquella esquena grassa i geperuda.

– Vols que em giri? – Va dir.

Com que no ho volia de cap de les maneres, vaig intentar amb totes les meves forces cridar, però va ser inútil i ella es va prendre el meu silenci com un consentiment.

Va girar-se a poc a poc. Amb els braços es tapava les seves mamelles descomunals. Com si em volgués subministrar en petites dosis el regal que m’estava fent.

Sense avisar va estirar els braços fent una creu per mostrar-me aquelles monstruositats que per la sempre fidel llei de la gravetat van anar baixant fent caiguda lliure fins a tocar el terra. En el moment del col·lisionament es va sentir un soroll espantós. La professora de català em podia dir perfectament la temperatura del terra portant sabatilles.

Va decidir que era bona idea continuar amb el ball del cul així que va tornar a girar a poc a poc amb la intenció de ficar-se d’esquena. Aquesta vegada però arrossegant els pits per terra.

Tornava a estar allà immòbil fent tot el possible per no tocar amb la punta del nas el cul de la meva professora. Quan sense avisar es va asseure sobre la meva falda i per tant sobre el meu pobre paquet.

Vaig obrir els ulls i em vaig incorporar de cop al llit.

– Ara t’anava a despertar – Va dir la mare.

– Val més que et donis pressa o et quedaràs sense esmorzar. – Jo estava encara en xoc, havia tingut un malson i dels grossos.

-Sí, mare ara vaig.

– Que voldràs esmorzar? – Va continuar ella – però jo en aquell moment tenia altres coses en ment. M’estava adonant que tenia els calçotets empastifats. Empastifats d’un líquid viscós i calent. No calia ser metge forense per arribar a la conclusió que el crim s’havia comes feia pocs instants. Havia tingut el meu primer somni humit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *