Això ja ho he viscut (Biblioteca de Catalunya)

Això ja ho he viscut” és una obra molt cuidada. S’ha tingut en compte cada detall per fer del text de J. B. Priestley una joia per als amants del teatre. Començant per un elenc de primera divisió, passant per la direcció d’en Belbel, la impressionant escenografia, un vestuari fabulós i un so envolvent. Un thriller una mica lent però constant, que creix progressivament i et deixa expectant fins que s’apaguen els llums. “Això ja ho he viscut” és tot això però no només això.

J. B. Priestley va ser un bon homenot -com diria algú que jo conec. Primer escriptor, dramaturg, locutor de ràdio i finalment activista polític. Durant un període de la seva vida, Priestley va dedicar-se a l’estudi de teories sobre somnis premonitoris i de percepció no lineal del temps -quins passatemps més estranys tenia l’home, no trobeu? D’aquest període i girant al voltant del tema, en van sortir un seguit d’obres -com aquesta “Això ja ho he viscut” que es coneixen amb el nom original de “Time plays“.

L’obra, escrita l’any 1936 -segurament ambientada a la mateixa època- transcorre al nord d’Anglaterra, en un hostal tranquil on un pare i la seva filla hi viuen allunyats de tot. Durant un cap de setmana s’hi allotjarà una parella adinerada, un jove director d’escola i, per últim, un científic alemany que no deixarà de fer preguntes estrafolàries.

Personalment, crec que el text no ha envellit massa bé. L’obra tracta uns temes, que descriuen una societat amb unes preocupacions que no comparteix-ho. A més a més, aquesta fascinació que Priestley va tenir i va vessar sobre les ja esmentades “Time plays”, se me’n foten. Estic gairebé segur que el triangle amorós de l’obra devia portar cua a l’Anglaterra de l’època, però no m’imagino cap espectador de la Biblioteca posant el crit al cel pel comportament dels personatges. L’ús de l’alcohol per desinhibir-se, en canvi, el vaig trobar molt interessant. Alerta, no voldria pas que m’entenguéssiu malament, l’obra tracta aquests temes de forma magistral, simplement que no són del meu interès.

L’ambientació es mereix una menció especial. L’estructura de fusta, simulant la sala d’estar de l’hostal, el magnífic escriptori i les fantàstiques làmpades. Del vestuari, destacar el meravellós tweed a quadres d’en Roc Esquius i els vestits de la Sílvia Bel.

Si teniu ganes de passar-ho bé amb un thriller intrigant, veure uns actors de traca i mocador i, en definitiva, gaudir de teatre de primer nivell, no us perdeu “Això ja ho he vist” de laPerla29 a la Biblioteca de Catalunya. Teniu temps fins al 26 de juliol.

Autor: J.B Priestley
Direcció: Sergi Belbel
Traducció: Martí Gallén
Amb
Míriam Alamany
Jordi Banacolocha
Sílvia Bel
Roc Esquius
Carles Martínez
Lluís Soler
Escenografia
Max Glaenzel
So
Jordi Bonet
LLums
Kiku Planas
Vestuari
Nina Pawlowsky
Ajudant de direcció
Antonio Calvo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *