Ifigènia en taxi (Àtic 22)

Dijous 7 de febrer vaig anar a veure “Ifigènia en Taxi” a l’Àtic 22 del Tantarantana, una obra escrita i dirigida per Sílvia Navarro i interpretada en solitari per Cristina Martínez. Un monòleg divertit que no perd l’oportunitat de fer-nos reflexionar.

L’obra ens explica, a través del mite d’Ifigènia (mite que jo no coneixia) la història d’una noia que la societat ha condemnat (sacrificat) per no poder adaptar-se al que es considera normal. De forma completament intercalada la descobrirem al llarg de dos períodes de la seva vida: Durant la infantesa, quan encara és una noia creativa, curiosa i -com no es cansa de repetir la seva professora- amb el cap ple de pardals i ja de més gran, una dona plena de pors, de dubtes i d’infelicitat.

La crítica que l’obra fa al sistema educatiu és el que més ha ressonat aquests dies dins el meu cap. Segurament perquè jo mateix em considero un fracàs d’aquest sistema educatiu. L’obra també aprofita per parlar de les xarxes socials -on ens amaguem mostrant només la nostra millor cara- i de les discoteques “aquests llocs foscos, sorollosos i angoixants” on seguim anant els joves i no tan joves.

Cristina Martinez demostra una gran versatilitat al llarg de la representació ballant, cantant, recitant, corrent, i tota l’obra es desenvolupa a un ritme frenètic acompanyat, de tant en tant, d’imatges projectades a tota pastilla en una pantalla. Competicions d’esport, gent exageradament atractiva passant-s’ho exageradament bé,  produccions en cadena d’una fàbrica, … Aquestes serveixen per remarcar les paraules que recita l’actriu i que ens deixa imprès a la retina -tot i no recordar la majoria d’imatges- aquesta sensació de l’escola com una fàbrica per acabar pensant tots de la mateixa forma i actuant de la mateixa manera.

El fet és que vaig gaudir d’allò més amb aquesta peça teatral que només s’ha representat durant quatre dies i que per culpa de les limitades capacitats d’un servidor no he pogut publicar abans. Si teniu la sort de veure-la en alguna cartellera, no us ho penseu i aneu-hi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *