Partida d’escacs (Romea)

Novel·la d’escacs” va ser el primer llibre de Stefan Zweig que vaig llegir. El meu avi em digué un dia, mentre sopàvem un entrepà al Mendizábal, que Kafka, Roth i Zweig eren els autors europeus més importants del segle XX. Aquesta em va semblar raó suficient perquè un diumenge comencés -–i acabés– aquesta magnífica novel·la. Recordo sentir-me flotar amb la ploma de Zweig, com mai ho havia fet abans, amb la seva prosa finíssima, fàcil, i alhora rica, tan característica de l’autor. Us explico tot aquest rotllo per dir-vos que, de ben segur, aquesta veneració per la novel·la de  Zweig va fer que “Partida d’escacs” al Romea no m’acabés de fer el pes.

Miriko Czentovicz, el campió del món d’escacs, viatja en un transatlàntic cap a l’Argentina. Allà topa amb el senyor B., un vienès que fuig dels nazis i alhora, un digne oponent d’una interessant partida d’escacs.

Ivan Morales ha dirigit i versionat l’obra a partir de la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart. Jordi Bosch ha estat l’encarregat de fer aquest difícil monòleg. Ha suat, figurativament i literalment, la cansalada. Quin fart de suar que es va fer l’actor, per Déu! A l’Ivan Morales li he vist dirigir obres que m’han entusiasmat. Recordo “La calavera de Colmenara” i “Esmorza amb mi”, com a les grans preferides de la temporada passada. En els dos casos, el director, jugava a exagerar les actuacions al màxim, sempre buscant el límit. Crec que aquesta vegada però, l’ha traspassat.

Bosch, que havia d’anar canviant de personatge –i fer que es diferenciessin prou–  forçava la interpretació fins a fer-se’m un xic incòmoda.La il·luminació, a càrrec de Marc Salicrú, tingué alguns moments realment bons però crec que l’escenografia –també a càrrec seu– va fallar no transmetent, en algunes escenes, la claustrofòbia del protagonista –tots sabem que el Romea té un escenari molt gran.

Crec que l’obra té problemes per explicar una història que potser té poca acció. Vull afegir però, que la meva àvia –senyora amb un gran criteri– va gaudir d’allò més amb l’obra.

Ja ho diuen que els fans són sempre els més difícils d’acontentar.


Autoria: Stefan Zweig
Versió d’Ivan Morales a partir de la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart
Direcció: Iván Morales

Repartiment: Jordi Bosch

Escenografia i il·luminació: Marc Salicrú
Vestuari: Miriam CompteEspai sonor: Clara Aguilar
Caracterització: Toni Santos
Moviment: David Climent
Ajudantia de direcció: Marc Cartanyà

Direcció de producció: Maite Pijuan
Cap de producció: Marina Vilardell
Producció executiva: Maria Muntané
Director d’oficina tècnica: Moi Cuenca
Oficina tècnica: David Ruiz

Regidoria: Silvia Domingo
Tècnics so de companyia: Genís Morral Clara Guerrero
Construcció de l’escenografia: Oscar Hernandez, Pro-escena Albaladejo SL i Pascualin estructures

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *